Jornada 4(Masculí): CFS Sant Boi 4 - 5 CFS Sant Climent

Partit jugat en diumenge, cosa que feia estranya la situació per l’horari i tot el demés, però a la cara dels jugadors es veia el convenciment i les ganes de sortir a per la tercera victòria consecutiva. Ja en l’escalfament es veien bones actituds, cosa bona perquè significa que hi ha ganes... després les coses poden sortir millor o pitjor, però si s’hi posen ganes ningú pot fer cap retret a l’equip.

Comença el partit amb domini del Sant Climent. Primera pilota robada com a conseqüència d’una defensa assajada a l’entrenament del dijous anterior i acaba en gol, amb una mica de fortuna ja que és el defensa que marca en pròpia porta. Minut 5 de partit, 0-1, i a seguir amb el nostre joc, que és tocar, moure’ns i oferir-nos als companys. Però a vegades sorgeixen imprevistos com un desajust defensiu a causa de la mala posició de l’equip a la tornada d’una contra no finalitzada. D’aquí la importància de que tots els jugadors coneguin la funció de cada posició en el camp. Per dos motius: el primer perquè a l’hora de replegar i ocupar posicions és molt important saber el que cal fer a cada posició, i la segona i més important, perquè donarem més visió de joc al nostre futbol al saber en tot moment la disposició de tot l’equip i no menysprearem mai la feina d’un altre company a la seva posició, sinó al contrari, que li donarem encara més importància a la seva tasca. Total, que la jugada acaba amb l’empat a 1 al marcador, minut 8 de partit. Però és clar, els regals no acaben aquí. En una altra pilota perduda encaixem el 2-1, minut 14. Semblava mentida perquè el Sant Climent es veia superior en tots els aspectes, cert és també que vam convertir al porter del Sant Boi en internacional. Però bé, a base d’esforç i arribades aconseguim fer pujar el 2-2 al marcador mitjançant una jugada elaborada que acaba a una cantonada i Ivan, xuta de primera com li arriba i la clava al primer pal. Minut 18, gol i de seguida s’arriba al descans.

Comença la segona part i les ocasions del Sant Climent es van succeint. Cal remarcar el bon joc tant en defensa com en atac. Aviat arriba el 2-3, minut 3, obra de Moha, en una altra jugada col·lectiva. Quan faltaven 12 minuts per al final del partit, arriba el 2-4, també de Moha. El partit semblava controlat i vam decidir donar-li una volteta més. Es canvia l’equip sencer i de cop surten al camp els Harlem Glober Trotters. Per mi aquesta és la definició del que van fer aquests 4 jugadors el diumenge, amb la premissa de pressionar, ofegar l’equip rival i deixar-lo sense recursos. Així va ser. Robàvem a la primera de canvi i el que és millor, teníem la pilota i els hi costava robar-nos-la a nosaltres. Llavors, lògicament, l’entrenador rival va demanar temps mort. El seu equip anava a la deriva i se li acabava el temps. Quedaven 8 minuts i llavors va arribar el pitjor error del dia que va ser el meu: canviar el que funcionava i que donava bon resultat. Tornem al quintet inicial amb la premissa de defendre en zona... i es va fer de tot menys això. Sortíem a les contres perdent la pilota a la primera, i així van arribar el 3-4 (minut 16) i el 4-4 (minut 18). Semblava increïble però era cert. Vaig pensar que perdíem el partit. Però una altra vegada, quan queda menys d’1 minut apareix la màgia que té aquest equip, que és la fe... la fe que fa que fins que no sona la botzina final es lluita qualsevol pilota. I així arriba el 4-5 (Moha). Un gol que mereixíem sens dubte perquè vam ser tant culpables dels nostres gols com dels seus. El resultat podia haver sigut tranquil·lament un 3-8, però el futbol té aquestes coses: si perdones, li dones vida al rival i això és impagable. Lliçó: amb un 2-4, els que s’han de posar nerviosos i córrer són ells i no nosaltres, però són proves que anem superant poc a poc.

He de donar de nou les gràcies a l’afició que es va desplaçar fins a Sant Boi a recolzar l’equip i per altra banda, no puc acabar aquesta crònica sense donar l’enhorabona als jugadors que ho van donar tot al camp, en especial als anomenats Harlem Glober Trotters que són: Gerard Salomó, Gerard Garcia, Marc Garcia i Aleix, demostracions com la seva fan gran a un equip, gràcies.