Partit tremedament disputat, amb fases de bon joc pels dos conjunts i molt intens on qualsevol resultat hagués estat possible.
El Sant Climent va estar millor assentat a la pista, sempre portant la iniciativa, sota la batuta del Kaiser, on tots els jugadors van estar a gran alçada, amb una entrega i dedicació digna de ressaltar.
El Sant Climent sempre va anar per davant en el marcador, encara que cada cop es feia més difícil combinar degut als durs marcatges de l’equip contrari. Tant va ser així que els últims 3 minuts va ser un constant patiment per part del Sant Climent, per la pressió i la desesperació exercida per l’equip rival, que quasi aconsegueix empatar quan només faltaven 20 segons pel final. Una caiguda del pivot contrari dins l’àrea que es va reclamar com a penal, que no va ser, i l’àrbitre a to amb el partit no va concedir. Va fer un gran arbitratge sense deixar-se influenciar per les contínues protestes del Lliçà de Vall, que els hi va costar 3 targetes grogues.
El primer gol va ser una jugada de tiralínies entre tres jugadors del Sant Climent, que va acabar amb xut per baix del Sergi i que el porter no va poder fer-hi res. Poc va durar l’alegria ja que en una jugada confusa dins l’àrea del Sant Climent va suposar l’empat.
Però en una altra jugada de contraatac per part del Sant Climent, la va acabar rematant el Miquel per sota de les cames del porter, que debutava en l’equip, jugant un bon partit, tot i els pocs dies que porta entrenant amb nosaltres.
Després, un contraatac del Lliçà de Vall, agafant la defensa a contrapeu, va aconseguir l’empat a 2. I així es va mantenir el resultat uns 10 minuts, fins que faltant uns 5, en una jugada individual, el Moha aconseguia el gol de la victòria, que es considerava justa perquè el Sant Climent sempre va anar a per ella, sense especular, i que per ganes, joc i empenta va merèixer. I des d’aquest moment i fins al final un patiment continu, per l’assetjament dels jugadors del Lliçà de Vall, sense treva, que va saber respondre amb les mateixes armes el Sant Climent.
Ara cal reafirmar aquesta victòria amb una altra el pròxim dissabte a casa contra l’Inter Sentmenat, a les 20:00, perquè guanyant es fa una escalada cap amunt i dona marge per seguir pujant, que si es juga en aquesta línia segur que els resultats arriben.
Ressaltar per finalitzar un cop més al porter Victor, Diego, Ramon... es igual com es digui (broma interna de l’equip), que amb les seves parades i el saber estar a la seva zona l’equip es mou amb més tranquilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada